Marie-France Veyrat, Lió (1951) i Jaime de los Ríos, Sant Sebastià (1982).
Marie-France Veyrat.
Després de viure a Grenoble, es trasllada a la província de Tarragona on encara viu i treballa. És una artista versàtil que mostra un interès constant per investigar i experimentar en la creació artística utilitzant diferents llenguatges com ara tèxtil, pintura, tridimensional, instal·lacions, composicions digitals i land art. El seu treball es basa en experiències viscudes, records i viatges emmagatzemats en la seva vida quotidiana que transforma en objectes reals o obres virtuals. Cada obra representa un instant viscut que forma part d'ella mateixa en algun moment de la seva vida. Ha estat mestra a l'escola Tríptic de Reus. És membre fundadora i actual presidenta del jurat del Premi d'Art Electrònic ARCO-BEEP. Ha publicat tres catàlegs monogràfics amb motiu de les seves exposicions individuals.
Jaime de Los Rios.
Fundador del laboratori obert d'Art i Ciència Arteklab, la seva trajectòria se centra en la intersecció d'aquestes disciplines i la Sistemàtica, en relació amb els mecanismes, els ritmes i els patrons naturals. El seu treball es refereix a l'espai entre les aspiracions humanes i la política del llenguatge tecnològic, per tant, és especialista en Programari i Maquinari Lliure, trobant en la seva obra, gran part de la qual és col·laborativa, entorns immersius així com treballs dinàmics que relacionen el comportament natural amb el computacional. . En els darrers anys, Jaime ha explorat les implicacions socials dels mitjans de comunicació, la cibernètica i la relació home-màquina, exposant, actuant i desenvolupant projectes oberts en grups de treball, donant suport a artistes internacionals i desenvolupant protocols de creació i producció horitzontals.
Obra a la col·lecció: La Forme De l´Eau.
La Forme de l'Eau. Poétique D’un Instant 2019-2022
Com conservem els nostres records?
La memòria tendeix a dissipar la forma. A la deriva del nostre pensament més racional, tendim a cientificar els nostres records: on, com, quan... Dades computables i directes que en la majoria dels casos redueixen l'experiència del que s'ha viscut a una llista d'ítems.
La forme de l'eau converteix una memòria tangible en els seus elements més poètics, congelant un instant i fent-lo infinit.
Una instal·lació feta amb instal·lació científica i física de fluids per captar la caiguda de l'aigua i emular-ne la forma en la impressió 3D, que ja no cau, sinó que puja com en el llenguatge dels somnis oposat a les lleis newtonianes, i algorismes renderitzats en temps real, que se succeeixen coreogràficament en paral·lel
amb el relat en primera persona de Marie-France, que comparteix la seva veu per narrar un descobriment.
Ironitzant sobre la velocitat del consum i l'afany de novetat de la societat contemporània, Veyrat i de los Ríos ens conviden a reflexionar des de la contemplació i la poètica del moment.
Era un dia de primavera quan em vaig trobar amb l'aigua que cau....
