Sachiko Kodama, Shizuoka, 1970.
Les sorprenents tècniques desenvolupades en els seus projectes per l'artista japonesa Sachiko Kodama són inèdites en les pràctiques artístiques contemporànies, dins o fora del camp de les arts digitals.
Els sons produïts pels visitants provoquen alteracions en els camps magnètics dels imants que fan que el líquid desafii la gravetat i la física i s'elevi, adquirint formes tridimensionals que muten cada segon. Una càmera amplifica aquests moviments i els projecta sobre una pantalla, on és possible apreciar amb detall la riquesa i sofisticació de les imatges produïdes.
Aquestes imatges, curiosament, no ens són del tot estranyes: ens recorden imatges sintètiques creades per ordinador, amb les seves superfícies brillants i la seva capacitat de canviar de volum i de forma en un segon. Aquesta aproximació a una estètica virtual a través d'una substància física que podem observar davant dels nostres ulls és un dels aspectes més intrigants d'aquest projecte.
Kodama ha continuat desenvolupant la seva recerca amb ferrofluids en treballs posteriors com Pulsate, una instal·lació en què el líquid magnètic descansa sobre una placa de porcellana; Breathing Chaos, on el parpelleig de la llum de les espelmes és l'element que produeix el moviment dels fluids, o Morphotower, el més escultòric dels seus projectes, format per un cub de ceràmica amb forats per on surten les formes sinuoses compostes pel líquid.
Les obres de Kodama s'han mostrat a l'exposició "Machines&Souls" al Museu d'Art Modern Reina Sofia de Madrid i a "Criatures digitals" a Roma el 2017.
El seu treball és un exemple de com la investigació científica pot ampliar el vocabulari expressiu dels artistes d'avui, per permetre-los modelar la realitat física i crear imatges que abans hauríem cregut que només possibles en l'àmbit de la imaginació i el somni.
El treball de Kodama es basa en l'estudi i la manipulació de substàncies específiques, els ferrofluids, les propietats dels quals són, a primera vista, gairebé màgiques. Els ferrofluids són líquids que, pel seu contingut metàl·lic, tenen propietats magnètiques i responen a la proximitat dels camps magnetitzats vibrant i canviant de forma.
Mitjançant un sistema informàtic, Kodama controla la força d'aquests camps magnètics per tal d'ajustar amb precisió la resposta del líquid. Protrude, Flow, el projecte que va donar a conèixer la seva obra, utilitza aquesta tècnica per crear una escultura líquida que canvia constantment de forma davant dels espectadors astorats. En aquesta instal·lació, entre dos grans imants es col·loca una safata que conté una solució d'aigua, oli i ferrofluids. El líquid de la safata respon als sons que rep del seu entorn.
Morpho Tower white, Morpho Tower black, 2006
First project “Protrude, Flow" used six electromagnets. But, the electromagnets occasionally prevented people from viewing the moving liquid. To solve this problem and to simplify the work, I discovered a new technique called “Ferrofluid Sculpture.” This technique enables artists to create more dynamic sculptures with fluid materials. One electromagnet is used, with an extended iron core that is sculpted into a particular shape. The ferrofluid covers the sculpted surface of the three-dimensional iron shape and the movement of the spikes in the fluid are controlled dynamically on the surface by adjusting the power of the electromagnet.
The “Morpho Tower” series in 2006 was my first realization of a “ferrofluid sculpture.” Figure 2 shows the spiral tower covered with numerous ferrofluid spikes. A spiral tower standing on a plate holds the ferrofluid. When the magnetic field around the tower is strengthened, spikes of ferrofluid are generated at the bottom plate and they gradually move upward, trembling and rotating around the edge of the iron spiral.
The movement of the spikes in the fluid is controlled on the surface by adjusting the power of the electromagnet. The shape of the iron body is designed to be helical so that the fluid can migrate to the top of the helical tower when the magnetic field is sufficiently strong.
The surface of the tower responds dynamically to its magnetic environment. When there is no magnetic field, the tower appears simply as a spiral shape. But when the magnetic field around the tower is strengthened, spikes are generated in the ferrofluid; simultaneously, the tower’s surface dynamically changes into a variety of textures — a soft fluid, a minute moss, spiky shark’s teeth, or a hard iron surface. The ferrofluid, with its smooth, black reaches all the way to the top of the tower, spreading like a fractal and defying gravity.
The spikes of the ferrofluid are made to rotate around the edge of the spiral cone, where they either increase or decrease in size depending on the strength of the magnetic field. Using a computer, the transformation and movement of the shape can be controlled along with its speed and rhythm. The rotational speed can be controlled without motors or any shaft mechanisms. It works calmly; simply controlled by gravity and a magnetic field
The inspiration for my artwork comes from life and nature. The organic forms and the geometry and symmetry observed in plants and animals are important inspirational factors when considering kinetic and potentially interactive art forms. The behavioral movement of animals and other natural materials is also important. Rhythms of breathing in living things are an excellent metaphor for textures that dynamically change according to time. One of my goals is to apply these dynamic behaviors into computational interface design as well. (Public and Private collections.)
