Mark Amerika, Miami, 1960
Artista, teòric, escriptor i professor. Fundador del Programa de Doctorat en Art Intermèdia, Escriptura i Performance a l'Escola de Mitjans, Comunicació i Informació.
Considerat un pioner del net.art, des dels anys 90 ha desenvolupat una sòlida carrera basada en l'experimentació amb noves tecnologies i mitjans.
Ha realitzat exposicions individuals en llocs com el Denver Art Museum, l'Institut d'Art Contemporani de Londres i el Walker Art Center de Minneapolis.
La seva obra s'ha mostrat en més de 100 exposicions col·lectives internacionals als cinc continents i, el 2009-2010, el Museu Nacional d'Art Contemporani d'Atenes va acollir l'exposició UNREALTIME. Altres exposicions es van mostrar a The Power Plant (Toronto), el Museu d'Art Eli i Edith Broad, el Museu d'Art Contemporani de Denver, el ZKM i la Biennal de Montreal.
El Festival Abandon Normal Devices al Regne Unit, juntament amb els Jocs Olímpics de Londres 2012, va encarregar l'obra d'art transmèdia a gran escala d'Amerika, Museum of Glitch Aesthetics [MOGA], que es va mostrar en una exposició individual a Manchester.
És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen les novel·les de culte The Kafka Chronicles (FC2/University of Alabama Press, 1993) i Sexual Blood (FC2/ University of Alabama Press, 1995), així com dos llibres que documenten les seves experiències com un dels els primers artistes digitals que investiguen Internet i la cultura del remix: META/DATA: A Digital Poetics (The MIT Press, 2007) i remixthebook (University of Minnesota Press, 2011). El 2022, Amerika va publicar My Life as an Artificial Creative Intelligence (Stanford University Press), un llibre d'escrits d'artistes centrat en els seus experiments amb intel·ligència artificial.
Cookie Monster (Gloyaglitch 1) [MOGA], 2005-2006
Va ser creat entre 2005 i 2006 quan Mark Amerika començava a experimentar amb les imatges de baixa qualitat que va obtenir amb la càmera d'un mòbil. Va captar detalls d'obres importants de la història de l'art, com ara Saturn devorant el seu fill, una de les pintures negres de Goya.
El GIF animat és un format inherent a la cultura popular actual, entre la fotografia i el vídeo, i on la qualitat és la menys rellevant. De fet, aquestes imatges van ser captades per l'artista en els anys en què els mòbils amb càmeres de vídeo eren molt populars, quelcom que va transformar la nostra manera de comunicar-nos i que va ser incorporat per alguns creadors a les seves pràctiques artístiques, com passa amb totes les tecnologies de la comunicació que han sorgit en les últimes dècades.
El GIF es converteix en un vehicle perfecte per explicar una història curta, una emoció. Podem apreciar com algunes d'aquestes imatges estan directament vinculades a la història de l'art, apropiant-se, reelaborant amb una visió contemporània i descontextualitzant, de vegades de manera humorística.
Lake Como Remix [MOGA], 2012
Representa un viatge a través de Google Street View pel llac de Como italià i el paisatge que l'envolta. Descrit per l'artista com un viatge “ciberpsicogeogràfic”, experimenta amb les funcions del programari, creant imatges que mostren l'estètica glitch inherent a les imatges que produeixen aquest tipus de programes.
L'obra forma part del MOGA_Museum of Glitch Aesthetics, un museu virtual i una obra d'art transmèdia que acull diverses formes d'art glitch (vídeo, GIF animat, imatges fixes, art sonor i literatura electrònica). Va ser encarregat pel Festival Abandon Normal Devices amb motiu dels Jocs Olímpics de Londres 2012.
Aquest museu virtual mostra la capacitat expressiva de l'error, del fracàs i trenca la nostra construcció mental de la realitat. Vivim en una era postdigital en què la imatge hiperreal i d'alta resolució es persegueix per la seva semblança amb la realitat. El glitch art qüestiona aquest tipus d'imatges, pròpies del present, a través de la deformació.
Valor [Proposicions de valor], 2021
Durant la pandèmia, amb l'augment de les NFT, l'art digital es va convertir en una mercaderia en augment per primera vegada a la història de l'art. Amerika, veient la recent explosió d'interès per l'art digital en línia, el 2021, treballant amb un arxiu en un Powerbook de 1994, el mateix que va utilitzar per crear la seva obra d'art més emblemàtica, GRAMMATRON, va decidir abordar aquest nou mercat de l'art especulatiu i va començar a crear una nova sèrie d'obres d'art titulada Value Propositions.
Aquestes frases curtes i conceptuals, creades al seu vell ordinador portàtil i utilitzant un programari de fa 30 anys, són una resposta directa i lúdica a la ràpida mercantilització de l'art digital.
Utilitza un antic navegador web Netscape com a dispositiu d'enquadrament per produir pàgines web fictícias que s'han transformat en impressions digitals els títols de les quals inclouen la paraula NFT en un navegador web de 1994, creant una interrupció en la història de net.art.
Value Propositions representa una crítica satírica del mercat de l'art contemporani, sobretot ara que l'art digital es pren més seriosament només perquè ha augmentat en valor monetari.
Aquesta sèrie d'obres està influenciada per l'obra de John Baldessari, Joseph Kosuth i Jenny Holzer.