Joan Fontcuberta, Barcelona, 1955 i Pilar Rosado, Sant Boi del Llobregat, 1965.
Joan Fontcuberta i Pilar Rosado tenen les seves instal·lacions de treball a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, Barcelona. Aquesta situació veïnal els va permetre trobar inquietuds compartides sobre l'art i la tecnologia que van impulsar la seva col·laboració en diferents projectes.
Joan Fontcuberta ha desenvolupat una activitat tant artística com teòrica, centrada en els conflictes entre natura, tecnologia, fotografia i veritat. És un artista autodidacte i la seva formació és principalment en comunicació i ciències socials. Des d'aquest punt de partida teòric, el seu treball s'ha centrat en la naturalesa canviant de les imatges. Tanmateix, més enllà de les qualitats estètiques, les imatges s'entenen com a construccions socials i històriques que proporcionen models per al món real i permeten la interacció humana.
Pilar Rosado és artista, professora i investigadora. Llicenciada en Biologia i doctora en Belles Arts, ha publicat diversos assaigs sobre l'aplicació de models de visió artificial per a l'anàlisi de grans col·leccions d'imatges d'art abstracte, que aporten punts de vista alternatius per a la reflexió i que qüestionen les convencions de la nostra mirada. En la seva pràctica artística, explora qüestions polítiques que es poden abordar des de la imatge i que impliquen tecnologies d'aprenentatge automàtic, com ara la gestió de la informació als arxius visuals del futur, la revisió de la memòria col·lectiva o la creativitat artificial.
La seva obra "Prosopagnosia" va guanyar la 15a edició del Premi d'Art Electrònic ARCO-BEEP
Treball a la col·lecció: Prosopagnosi
Prosopagnòsia, 2019
La prosopagnòsia és una especulació creada artificialment sobre la dialèctica del reconeixement facial i la supervisió dels retrats de celebritats als arxius històrics. S'han utilitzat les xarxes generatives d'adversari (GAN), que són arquitectures de xarxes neuronals profundes compostes per dues xarxes que s'enfronten (per tant, el terme "adversari"), per crear retrats que mai han existit. Ian Goodfellow i altres investigadors de la Universitat de Mont-real van presentar els GAN en un article l'any 2014. El potencial d'aquests models és enorme perquè poden aprendre a imitar qualsevol conjunt de dades, és a dir, es pot ensenyar als GAN a crear mons inquietants, similars al nostre en qualsevol domini: imatges, música, parla o prosa.
