Charles Sandison, Haltwhistle, 1969.
Charles Sandison sempre va estar interessat en la informàtica; als 12 anys, va ensenyar ell mateix a programar al seu ordinador. Va estudiar art (a la Glasgow School of Art) de 1987 a 1993 i va ensenyar-hi breument després de graduar-se. El 1995 Sandison es va traslladar a Finlàndia i ara resideix permanentment a Tampere.
Durant la dècada de 1990, Sandison va exposar al costat de joves artistes britànics en exposicions com; Wonderful Life, Lisson Gallery, Londres 1993, i Institute of Cultural Anxiety: Works from the Collection Institute of Contemporary Arts, Londres 1994.
Durant un parèntesi de cinc anys en què Sandison es va allunyar del Regne Unit i va ocupar el càrrec de Cap de Belles Arts a l'Escola d'Art i Mitjans de Comunicació de Tampere. Va obtenir un reconeixement més ampli l'any 2001 després d'exposar a la Biennal de Venècia. El 2004 Sandison es va convertir en professor visitant a Le Fresnoy, Lille. El 2010, Sandison va rebre el premi Ars Fennica de la presidenta de Finlàndia Tarja Halonen.
Gran part del treball de Sandison inclou projeccions de vídeo generades per ordinador que creen instal·lacions de dades immersives, situant l'espectador al centre d'un univers canviant de paraules, signes i personatges. L'art de Sandison treballa per incorporar l'espectador a la peça, de manera que l'ordinador i la ment humana puguin treballar junts. Sandison s'inspira en la natura i el seu entorn, i intenta capturar elements de la vida humana i el món actual en què vivim.
La seva obra “Nature Morte” va guanyar la 8a edició del Premi d'Art Electrònic ARCO-BEEP
Treball a la col·lecció: Nature Morte
Nature Morte, 2012
La peça és una interpretació completa de la vanitis barroca des del punt de vista de les noves tecnologies. Convençut que el llenguatge és la nostra interfície amb la realitat, Sandison crea programes informàtics controlats per algorismes moleculars dinàmics que generen paraules i les donen vida. En el cas de l'obra guanyadora, l'artista utilitza el quartet de Byron que fa referència a Carpe Diem, el gaudi de l'instant, en una obra audiovisual generativa, com a tal, sempre llunyana, que inclou elements de literatura, romanticisme i textualitat, com així com una profunda reflexió sobre els nous mitjans.
