Anthoni McCall, Saint Paul's Cray, 1946.

McCall és conegut per les seves instal·lacions de "llum sòlida", una sèrie que va començar el 1973 amb "Line Describing a Cone", en què una forma volumètrica composta de llum projectada evoluciona lentament en l'espai tridimensional.

Ocupant un espai entre l'escultura, el cinema i el dibuix, la importància històrica de la seva obra ha estat reconeguda en exposicions com "Into the Light: the Projected Image in American Art 1964-1977", Whitney Museum of American Art (2001-2002); “La pantalla ampliada: accions i instal·lacions dels anys seixanta i setanta”, Museum Moderner Kunst, Viena (2003-2004); "The Expanded Eye", Kunsthaus Zurich (2006); "Més enllà del cinema: l'art de la projecció", Hamburger Bahnhof, Berlín (2006-2007); "L'efecte cinema: il·lusió, realitat i imatge projectada", Hirshhorn Museum, Washington DC (2008); i "En línia", Museu d'Art Modern (2010-2011).

L'obra de McCall també s'ha exposat, entre d'altres: Centre Pompidou, París, Tate Britain, Londres, SFMoMA, San Francisco, Serpentine Gallery, Londres, Hangar Bicocca, Milà, Moderna Museet, Estocolm, Serralves, Porto, Hamburger Bahnhof, Berlín, Kunstmuseum St Gallen – Lokremise, Eye Film Museum, Amsterdam i Lugano Arte e Cultura.

La seva obra està representada en nombroses col·leccions, entre d'altres, Tate, Londres, el MoMA, Museum of Modern Art, Nova York, Museum für Moderne Kunst, Frankfurt, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Whitney Museum of American rt , Nova York, SFMoMA, Centre Pompidou de San Francisco, París, Moderna Museet, Estocolm i Hirshhorn, Washington DC.

Treball a la col·lecció: Cara a Cara II