Alex Posada, Santander, 1976.
Alex Posada és creador digital, professor i investigador en l'àmbit de la interactivitat, l'art digital i els nous mitjans.
És un artista multidisciplinari que treballa en la intersecció entre l'art, la ciència i la tecnologia a través de la recerca i el desenvolupament constant dels seus propis sistemes i eines.
També es dedica a la docència en diferents estudis superiors, màsters i postgraus i ha dirigit diversos tallers dedicats a l'art i les tecnologies interactives a diferents països.
Després d'acabar els estudis d'Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat de Cantàbria, l'any 2002 es va traslladar a Barcelona, on es va formar en art multimèdia i va començar a treballar en projectes de disseny interactiu i art electrònic.
Va estar a Hangar com a director del laboratori interactiu entre 2006 i 2015.
Actualment dirigeix MID Studio. Fundat l'any 2012, és un dels estudis pioners en projectes d'art electrònic a Barcelona en els últims 10 anys.
Els seus projectes s'han exposat als Jocs Olímpics de Brasil, Phaeno Science Center, Ars Electronica, Kinetica Arte Fair de Londres, Kernel Festival de Milà, Mapping Festival, LEV Festival, Sonar Festival i Art Rock Festival entre d'altres. L'estudi també ha desenvolupat projectes per a museus i centres culturals com el Museu Picasso, CCCB o MNAC de Barcelona, Círculo de Bellas Artes de Madrid o Roca Gallery Barcelona.
També és un emprenedor actiu i cofundador d'algunes start-ups de l'àmbit tecnològic com Smart Citizen, OvalSound i Broomx Technologies.
Paral·lelament, desenvolupa projectes com a productor multimèdia independent i col·labora amb altres artistes i col·lectius.
Treball a la col·lecció: "The Particle v2"
“The Particle v2”, 2022
És una escultura cinètica que experimenta amb la llum, el so i el moviment. Formalment, la peça és una obra d'art generatiu, abstraint algorismes i funcions matemàtiques que s'interpreten i visualitzen a través de la llum i el so modulant a l'espai i canviant contínuament l'atmosfera i la percepció de l'espai. La pell translúcida creada a partir de la llum en moviment es fa visible, creant forma i volum recolzats per efectes visuals que defineixen l'estructura espacial de l'objecte. La forma de llum sorgeix dels moviments de cadascun dels seus 4 anells, girant a gran velocitat, i el so neix de les mateixes lleis que regeixen aquests comportaments.
El resultat és la creació d'estructures tridimensionals de llum i so. Aquestes formes poden aturar-se, girar i moure's més ràpid o més lentament creant bells efectes sinestèsics. La tècnica utilitzada és la percepció del moviment aparent, és a dir, l'obtinguda a partir de l'observació de seqüències d'imatges fixes projectades successivament. Aquest efecte visual, també anomenat persistència de la visió (POV), és la capacitat teòrica de l'ull (o retina) per retenir l'última imatge que hi arriba, fent que un objecte continuï sent percebut encara que ja no hi sigui físicament.
Seguint l'evolució de l'obra de l'artista en el camp de les escultures cinètiques de llum i so, i el treball de recerca en l'àmbit de la sinestèsia, la llum, la música, les tecnologies lliures i la creació de continguts audiovisuals generatius; es presenta aquesta nova versió evolucionada d'un prototip existent anterior de l'artista, com "The Particle" (2010).
L'objecte és alhora un espai d'experiència sensorial i sinestèsica, un òrgan amb una ressonància interna pròpia que no deixa indiferent al visitant.
