Libres Para Siempre és un col·lectiu d'artistes espanyol d'inspiració pop fundat l'any 1989, format per Beatriz Alegre, Almudena Baeza, Alberto Cortés, Juan Jarén, Miguel Ángel Martín, Álvaro Monge, Ana Parga i Mª Luz Ruiz.

La seva primera exposició va tenir lloc l'any 1990 a la Sala Estrujenbank, associada al col·lectiu del mateix nom. Aquesta experiència va establir una relació professional i personal duradora entre els dos grups.

En la seva fase inicial, el grup va romandre anònim i va utilitzar diversos noms per als seus projectes (com ara Arigato Obrigado, La Rubia, G.A., Agradezco Esta Oportunidad, Artistas Todos, etc.). Aquests noms sovint canviaven amb cada exposició. En la seva següent fase, quan van passar a l'art electrònic i van començar a relacionar-se amb Internet, van adoptar el nom permanent Libres Para Siempre.

Han exposat tant en galeries comercials (Fúcares, Almagro, 1991; Buades, 1992; DoblEspacio, 1998; Valle Quintana, 2000) com en espais alternatius (El Ojo Atómico, Sala Cruce). També han participat en fires (ARCO 1992, ARCO 1996, ARCO 2001), festivals d'espectacles (IIFIARP, 1992; Festival de Performances de la Facultat de Belles Arts, Cuenca, 1998; Cha Cha Chá, 1999; Pasen y Vean al CCCB, 1999; Doméstico 2000; Festival de Performance de la Facultad de Bellas Artes de Madrid, i Los Lunes de La Fábrica, 2002), i festivals d'art electrònic (Art Futura, 1997; Existencias Agotadas, 1999).

El col·lectiu ha produït gravats i vídeos, ha publicat el llibre Arte en las Redes (Anaya Multimedia, 1997) i ha organitzat un concurs en línia durant el festival Observatori 2000.

El seu lloc web, libresparasiempre.net, serveix de plataforma per a convocatòries obertes periòdiques (p. ex., Devorolor, las plantillas que devoran el olor. El Plantillazo, 2003) i com a galeria de les seves obres d'art digital, com l'alfabet il·lustrat ¡Libres, 2003.

El febrer de 2013, una exposició va connectar el grup amb un moviment neopop que va començar amb Luis Gordillo, va continuar a través de la Nueva Figuración Madrileña i els seus successors (com Jaime Aledo, Elena Blasco), seguit de Juan Ugalde, Patricia Gadea i Estrujenbank, i va culminar amb els mateixos Libres Para Siempre.

La seva obra d'art electrònica Composite va ser adquirida pel MEIAC (Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo). El Museo del Barro d'Asunción (Paraguai) inclou obres del col·lectiu a la seva col·lecció de gràfica contemporània espanyola.

Tot i treballar en un ampli ventall de mitjans expressius (pintura, fotografia, performance, animació digital, vídeo, realitat virtual i Net Art), Libres Para Siempre manté una coherència formal i simbòlica. Això es reflecteix en el seu ús recurrent de personatges, escenaris i una irreverència domèstica lúdica present a tota la seva obra.

Viva el Paro, 1998. Caixa de llum, 90 x 120 cm.

Aquesta obra va ser creada pel col·lectiu Libres Para Siempre (LPS) per a l'exposició Pinturas Paranormales, celebrada a la galeria Doble Espacio de Madrid l'any 1998.

Doble Espacio era una galeria dedicada a l'art múltiple, que incloïa aquesta obra d'art al seu catàleg digital juntament amb altres obres, com ara pintures que s'ofereixen a preus d'art múltiple, és a dir, preus assequibles. En aquest context, el col·lectiu va expressar el següent:

¨El col·lectiu ofereix obres originals més barates que les múltiples perquè la producció manual costa menys que la producció mecànica. Al final, el grup finança les seves obres reproduïbles a través de les no reproduïbles, perdent així el valor afegit de què gaudeixen les obres singulars fetes a mà. Aquesta honestedat amb el comprador exposa la posició hipòcrita del mercat artístic alternatiu d’obres múltiples, que ofereix obres d'art més barates, sempre a costa de l'artista, que sol ser qui finança els seus múltiples, alhora que fa creure al públic que el cost més baix de l'obra rau en el fet que no sigui únic¨.

L'art múltiple produït per Libres Para Siempre sempre va reflectir el moment tecnològic que es robava el grup. Aquesta pràctica va ser impulsada per una inquietud avantguardista per connectar l'art amb els models tecnològics de cada època. Aquest enfocament va ser denominat pel grup com a versions avançades de la pintura, que van anomenar Advanced Painting.

Aquest camí cap a la Pintura Avançada es va dur a terme mitjançant diversos programes. Un d'ells era Animator Pro, un programari d'animació llançat el 1989 per Autodesk sota la llicència de Yost Group, creat per Peter Kennard, Gary Yost i Jim Ken. Aquest programa, que funcionava en MSDOS amb una paleta de 256 colors i els formats natius del qual eren FLI o FLC, es va utilitzar l'any 1995 per crear obres electròniques que el col·lectiu va cedir al programa Pandora, de Simon Birrel. A Pandora es va crear un museu digital, un espai il·lusori on aquestes obres s'exposaven de manera convencional.

L'any 1996, durant l'exposició Ciberchic (a Cruce), es van presentar fotografies de pantalles d'ordinador juntament amb animacions creades amb Animator Pro i mons virtuals dissenyats amb el programa rus Virtual Home Space Builder (VHSB). Durant aquesta exposició, l'estudi es va traslladar a la sala, on es van editar alguns vídeos, permetent al públic interactuar amb els artistes i observar el seu mètode de treball.

A No hay nadie (Art Futura, 1997), les lones de plàstic impreses per injecció mecànica es van juxtaposar amb entorns de realitat virtual creats amb Virtual Home Space Builder (VHSB). Aquest programa va permetre dissenyar espais domèstics en 3D per a la seva integració a la xarxa emergent, combinant text, imatges digitals, animacions, vídeo digital, so i hipervincles. A més, amb una renderització ràpida, es podrien visualitzar aquests mons creats en temps real.

L'obra Viva el paro, presentada com a caixa de llum, aprofita tots els recursos digitals adquirits pel grup. Va néixer en un moment de crisi de la societat espanyola, on, davant l'atur brutal, la millor resposta del col·lectiu va ser continuar creant art. D'aquí ve el lema: ¡VIVA EL PARO! HIP HIP HOORAY LONG LIVE UNEMPLOYMENT!

Amb Viva el paro, el col·lectiu va començar a desenvolupar la seva primera pàgina web. Avui, el seu espai digital és: www.libresparasiempre.net

Obra en dipòsit per LaAgencia.