

Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941)
José Iges (Madrid, 1951)
Concha Jerez i José Iges són dos destacats artistes que han col·laborat estretament des de 1989, explorant la intersecció entre l’art conceptual, la performance i els mitjans audiovisuals.
Concha Jerez és una pionera de l’art conceptual a Espanya. Va estudiar piano al Real Conservatori Superior de Música de Madrid i Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid. Des de 1970, ha desenvolupat una prolífica carrera artística centrada en la crítica dels mitjans de comunicació, la censura i l’autocensura. La seva obra abasta instal·lacions, performances i art sonor, i ha estat reconeguda amb guardons com la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2011), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2015) i el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques (2017).
José Iges és compositor, artista sonor i enginyer industrial. Va estudiar composició al Real Conservatori Superior de Música de Madrid i ha desenvolupat una àmplia trajectòria en la creació d’obres que integren música electroacústica, art radiofònic i instal·lacions sonores. Va ser director de l’espai Ars Sonora de Radio Clásica (RNE) des de 1985 fins al 2008, promovent la difusió de l’art sonor i la música experimental a Espanya.
Junts, Jerez i Iges han creat nombroses obres que fusionen elements visuals i sonors, explorant la interactivitat i la participació del públic. La seva col·laboració s’ha materialitzat en projectes com Media Mutaciones, presentat a La Tabacalera de Madrid el 2015, on van revisar la seva trajectòria conjunta i l’evolució en l’ús de mitjans tecnològics i conceptuals, o en l’exposició Resignificaciones al Centre Gallec d’Art Contemporani, que revisita la seva obra 10 anys després.
Al llarg de la seva col·laboració, han abordat temes com la memòria, la identitat i la comunicació, utilitzant diversos formats que inclouen instal·lacions interactives, performances i obres radiofòniques. El seu treball conjunt ha estat exhibit en nombrosos festivals i exposicions internacionals, consolidant-los com a referents en l’àmbit de l’art contemporani interdisciplinari.

Diario, 1997-2024.
L’obra s’origina en el concert InterMedia "El Diari de Jonàs", encarregat pel CDMC per al seu estrena al Festival d’Alacant l’any 1997. Per a aquesta ocasió, es van preparar totes les partitures, juntament amb quaranta frases, i es van mesclar les seqüències.
L’any 1998, els artistes van crear una primera versió en format d’instal·lació a La Gallera (València), en el marc del festival ENSEMS. A més, van produir una obra radiofònica titulada "Tagebuch", encarregada i produïda per WDR a Colònia.
Les gravacions d’estudi de partitures seleccionades del concert, realitzades per muntar aquesta obra radiofònica, van ser l’únic material d’aquella instal·lació, juntament amb frases gravades pels dos autors amb els seus records individuals; aquestes frases es van convertir en el punt de partida de tot el procés compositiu.
Aquesta nova versió, que és una reinterpretació del concert en format d’instal·lació, introdueix nous materials que no estaven inclosos a la instal·lació original de 1998, com ara les seqüències mesclades l’any 1997 per al concert. A més, les vuit fonts de so que projecten l’obra estan controlades per una aplicació que, a través d’un ordinador i una targeta de so, selecciona en temps real, basant-se en patrons preestablerts, el so a reproduir i l’altaveu pel qual s’emet. D’aquesta manera, el procés conserva parcialment la naturalesa mòbil i impredictible del concert, on també es donava cabuda a l’atzar i l’aleatorietat.
El programari de l’obra va ser desenvolupat per l’artista sonor Josep Manuel Berenguer.
Aquest projecte produït per la NewArtFoundation ha estat possible gràcies a un programa de recerca realitzat amb la col·laboració de la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.