Marcel·lí Antúnez, Moià, 1959.
Marcel·lí Antúnez va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Practicant multidisciplinari, és una de les figures capdavanteres en el camp de l'art electrònic i l'escenografia experimental. Als anys vuitanta va ser el fundador i líder de la companyia La Fura dels Baus, que va popularitzar el teatre d'acció. Amb Sergi Caballero i Pau Nubiola va fundar el grup Los Rinos, centrat inicialment en el graffiti. Posteriorment, la seva activitat es va estendre a la pintura, la performance de vídeo-acció, el concert i la instal·lació mural, com Rinodigestió (1987), un sistema de caixes de fusta i vidre interconnectades que contenen mat orgànic en descomposició. Als anys noranta, va començar a centrar-se en les arts visuals i el vídeo, i la seva interacció amb la tecnologia. Des de llavors, ha creat un univers iconoclasta únic basat en la incorporació de sistemes computacionals i electrònics. Les seves actuacions mecatròniques i instal·lacions interactives incorporen robots i tot tipus de sistemes electrònics.
Sovint aplicats al cos humà, es descriuen com a Sistematúrgia. La seva producció gràfica inclou materials inusuals com fluids humans, aliments, elements textuals i visuals, utilitzant la tècnica del collage i la improvisació.
Ha creat instal·lacions i performances en museus, galeries, teatres i espais no convencionals de més de 40 països, entre els quals es troben el Museu Europeu de Fotografia de la Ville De Paris, l'Institut d'Arts Contemporànies de Londres, el DAF de Tòquio, el MACBA. de Barcelona o la ZDB de Lisboa. El seu treball inclou performances Macatronic, en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els quals destaca la Fura dels Baus de la qual va ser fundador i líder als anys 80. Les seves obres han estat esmentades en múltiples publicacions arreu del món. Antúnez ha rebut, entre d'altres, els següents premis i distincions: Primer Premi al Festival Etrange París 1994, Millor Nou Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999, Premi Max, Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona, Mención d'Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona en 2004.
Des del 2010 Marcel•lí treballa en el que ell anomena l'Arsenale della Apparizioni en què inclou les seves tres darreres peces, la primera és una performance anomenada Cotrone (2010), una pel·lícula El Peix Sebastiano estrenada al Festival de Cinema de Stiges i la seva darrera actuació, Pseudo (2012), presentada per primera vegada al Grec de Barcelona.
L'any 2014 va presentar l'exposició Sistematurgia. Accions, Dispositius i Dibuixos, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, amb la intenció de donar a conèixer el seu personal mètode de creació basat en aquest neologisme, Sistematúrgia, entès com una dramatúrgia dels sistemes computacionals.
Treball a la col·lecció: Alfabeto
Alfabeto, 1999
“Alfabeto” consta d'una columna de fusta amb sensors tàctils, una plataforma, un sistema d'àudio i un sistema informàtic. Un radar detecta la presència de l'espectador a la sala i quan algú entra al pilar gemega. Quan l'usuari finalment toca o abraça la columna, emet sons. Són sons onomatopeics organitzats en quatre estats emotius: angoixa, plaer, felicitat i dolor. Un sensor situat a la part superior de la columna identifica i tria l'"estat emotiu".
Alfabeto emfatitza la idea d'interacció corporal; la mida del tronc, la seva reacció acústica i la necessitat de participar físicament fan que l'espectador s'impliqui en el joc.
És normal emocionar-se en escoltar música o plorar en veure una pel·lícula. Aquests dispositius són bons substituts de les emocions humanes. Tanmateix, la nostra relació amb els dispositius artístics és gairebé sempre passiva. L'alfabet, per contra, és una pròtesi emocional i, per la seva reacció, ens convida a desprendre's del nostre paper receptor passiu i a convertir-nos en actors emocionals.
